Entidades socialmente creativas en un contexto de gobernanza multinivel. Una comparativa del fomento de la economía solidaria en Barcelona y Bilbao

En este artículo, se ahonda en el conocimiento sobre el enraizamiento territorial de los procesos de innovación social. La investigación se centra en la participación en la gobernanza de dos redes de entidades (la Red de Economía Alternativa y Solidaria - Euskadi, en Bilbao, y la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya, en Barcelona) que se orientan hacia el fomento de la economía solidaria, centrando su actividad en dos ciudades distintas: Barcelona y Bilbao. Se parte de la hipótesis de que es posible identificar a estas redes como entidades socialmente creativas ¿precursoras de dinámicas de innovación social¿, que trabajan para producir cambios en las dinámicas de exclusión social y las relaciones entre grupos sociales. Ambas se caracterizan por ser organizaciones complejas que consideran las dimensiones económica, cultural y política de la transformación social. Se observa en detalle cómo estas redes articulan las relaciones de gobernanza con las administraciones públicas, así como los mecanismos a partir de los cuales consideran que son capaces de promover innovación política. En la consideración de la utilidad de la participación en la gobernanza con las administraciones públicas, se presentan diferencias sensibles entre ambas. La investigación concluye que los sistemas locales de gobernanza multinivel ¿con sus culturas políticas particulares de negociación y conflicto¿ condicionan la organización de las dinámicas de innovación social. Se expone el modo en que la materialización respectiva de las relaciones de gobernanza en Barcelona y en Bilbao imprime un carácter específico al asociacionismo socialmente transformador y define unas condiciones particulares para la innovación social

De la innovación social a la economía solidaria. Claves prácticas para el desarrollo de políticas públicas

El presente artículo ahonda en la identificación de puntos en común entre la multitud de prácticas que cons- tituyen lo que se conoce como economía social y solidaria (ESS) y el fomento de la innovación social como un reto actual para las políticas públicas. El objetivo es evaluar los modos en que las Administraciones pueden hacer hin- capié en favor de la economía social y solidaria considerando su importancia estratégica para el desarrollo eco- nómico local. El texto combina la revisión de la literatura específica con la exposición de experiencias ubicadas en la provincia de Barcelona partiendo de un trabajo de campo desarrollado mediante entrevistas en profundidad con informadores privilegiados entre los años 2009 y 2012. Se analizan los mecanismos divulgativos, las medidas públicas y los estímulos administrativos más comunes entre gobiernos locales y regionales para el fomento de la ESS. Finalmente se concluye que el fomento de la innovación social requiere un enfoque integral que supere la división de las políticas públicas en compartimientos estanques, y que este enfoque, a pesar de que existen difi- cultades evidentes para que sea escalado en un marco de gobernanza multinivel, ofrece una ventana de oportu- nidad para la popularización de las prácticas que tienen como objetivo la democratización de la economí

Citizenship practices and democratic governance: 'Barcelona en Comú' as an urban citizenship confluence promoting a renewed policy agenda

Spanish cities have suffered increasing social inequality after the 2008 economic crisis and austerity policies. However, harshening social conditions have also led to 'acts of citizenship'. Against the background of Marshallian and Tocquevillean takes on citizenship and civil society this paper analyses the emergence of the political confluence that gained office in the municipal elections of May 2015 in Barcelona incorporating citizens' organisations and advocacy groups. Barcelona en Comú claims a radical change in policy orientation with a renewed citizenship agenda. We argue that this is an example of urban citizenship that requires historical contextualisation. We see continuities and discontinuities between the current local governance model and agenda and the democratic local governance model established during the 1980s when civil society provided significant input. However, it is a challenge to implement an urban citizenship agenda in a globalised city with resources controlled elsewhere

La gestió comunitària de projectes culturals com a clau de democratització urbana

Les ciutats contemporànies compten amb els projectes de gestió comunitària d'espais culturals amb un aliat importantíssim alhora de promoure dinàmiques de democratització urbana. Al llarg de la darrera dècada, i tenint en compte diferents tradicions locals de lluita veïnal i associativa, diversos d'aquests espais s'han articulat en xarxa per reivindicar la seva singularitat i reconeixement públic. En aquest article s'exposen alguns dels referents comuns de la història d'auto-organització popular que representen i s'apunten els avanços en matèria de governança democràtica que procuren promoure. En base a diferents exemples d'iniciatives sorgides a la geografia urbana catalana analitzem els valors i principis amb els que promouen una aproximació a la gestió cultural de caire socialment transformador. Especialment es valora l'arrelament territorial de les pràctiques de gestió cultural comunitària tenint en compte la seva complexitat, i s'observen les dificultats i conflictes que sorgeixen en la cura de les dinàmiques funcionament intern. Entre d'altres qüestions es reflexiona sobre el treball en xarxa d'aquests entorns amb d'altres agents locals de l'àmbit social i comunitari com són els professionals de l'educació social. Per acabar es valora el paper clau dels espais de gestió comunitària de la cultura en tant que nodes de resiliència ciutadana claus per promoure la transició ecosocial davant els reptes del col·lapse sistèmic que tenim davant

Social innovation and creativity in cities: A socially inclusive governance approach in two peripheral spaces of Barcelona

Culture and creativity make two contributions to sustainability in cities: (1) Economic impact, related to the economy and the marketing of the city, involving consumers, jobs, creative clusters, technology, mobility, infrastructures and (2) urban regeneration concerned with social cohesion, socially creative initiatives and local citizenship with sustainability objectives. We provide a critical appraisal of the first and concentrate on the second. The paper focuses on how collective actors are capable of creating new spaces for public debate and daily practices that reinforce community life and citizenship. In some cities creation of spaces for cultural creativity has been the result of 'bottom-linked' innovation. Two examples are examined in two peripheral districts of Barcelona. These are: Ateneu Popular de 9 Barris(AP9B) and Fabra i Coats. Both are currently managed by a hybrid partnership between public administration and civil society organizations. The 'bottom-linked' approach to social innovation recognizes the centrality of initiatives taken by those immediately concerned, and also stresses the need for institutions that enable and sustain such initiatives through sound, regulated and lasting practices and through clear citizen rights, guaranteed by the functioning of the democratic state (Pradel, García, & Eizaguirre, 2013

De la innovación social a la economía solidaria. Claves prácticas para el desarrollo de políticas públicas

El presente artículo ahonda en la identificación de puntos en común entre la multitud de prácticas que constituyen lo que se conoce como economía social y solidaria (ESS) y el fomento de la innovación social como un reto actual para las políticas públicas. El objetivo es evaluar los modos en que las Administraciones pueden hacer hincapié en favor de la economía social y solidaria considerando su importancia estratégica para el desarrollo económico local. El texto combina la revisión de la literatura específica con la exposición de experiencias ubicadas en la provincia de Barcelona partiendo de un trabajo de campo desarrollado mediante entrevistas en profundidad con informadores privilegiados entre los años 2009 y 2012. Se analizan los mecanismos divulgativos, las medidas públicas y los estímulos administrativos más comunes entre gobiernos locales y regionales para el fomento de la ESS. Finalmente se concluye que el fomento de la innovación social requiere un enfoque integral que supere la división de las políticas públicas en compartimientos estanques, y que este enfoque, a pesar de que existen dificultades evidentes para que sea escalado en un marco de gobernanza multinivel, ofrece una ventana de oportunidad para la popularización de las prácticas que tienen como objetivo la democratización de la economía

Communities making social change from below. Social innovation and democratic leadership in two disenfranchised neighbourhoods in Barcelona

Drawing upon 4 initiatives of social innovation embedded in two disenfranchised neighbourhoods: Nou Barris Nord and Sants in Barcelona (Spain), we illustrate different ways in which bottom-up processes can contribute to neighbourhood resilience. The paper explores the nature of social change by bringing together systemic approaches to social innovation and relational theories of collective leadership. In this vein, it is argued that both contextual neighbourhood features and collective leadership practices dialectically explain not only how and why social innovation initiatives emerge but also their social impact in terms of effectiveness and scalability

Una comparativa d'iniciatives d'innovació social a Barcelona i Bilbao. La participació associativa en la governança dels drets de ciutadania

Aquest article presenta les principals conclusions d'una tesi doctoral sobre la participació en la governança urbana d'una mostra d'entitats promogudes per la societat civil orientades al tractament de les dinàmiques d'exclusió social en dues ciutats diferents: Barcelona i Bilbao. S'ha plantejat la comparació de com s'organitza la societat civil a ambdues ciutats en cinc àrees d'innovació diferents (foment de la inserció sociolaboral, foment de l'economia solidària, defensa dels drets de ciutadania per a persones immigrades, dinamització sociocultural i defensa del dret a l'habitatge). Mentre que en un context la governança multinivell tendeix a promoure la innovació social de manera paralel·la a la provisió de serveis i recursos de benestar (Bilbao), en l'altre aquesta promoció es fa en unes condicions de finançament més minses per a les polítiques de benestar que condueixen a un èmfasi major en les dinàmiques de concertació entre la societat civil i les administracions (Barcelona). Aquestes diferències es poden relacionar amb diferents cultures polítiques i mecanismes d'institucionalització de les dinàmiques d'innovació social per part de l'associacionisme socialment transformador. Les conclusions desemmascaren l'ús apolític de la noció d'innovació social, observant els mecanismes a partir dels quals es pot mesurar l'impacte i la participació associativa en la governança multi-nivell per la millora dels drets de ciutadania i la transformació de les relacions de poder generadores de dinàmiques d'exclusió

Quan la societat civil s'oposa a la innovació social

Amb major o menor mesura, totes les enquestes mostren una clara insatisfaccio de la ciutadania amb la politica. Pero n'hi ha prou amb introduir canvis en el sistema politic per corregir aquesta dinamica? Si la ciutadania en general i la societat civil en particular des dels sindicats a les patronals, passant per les ONG i les entitats culturals de barri no s'impregnen del canvi cultural associat a la innovacio social, tota transformacio de la politica pot ser esteril i generar mes frustracio